EL NEOLITIC

La paraulaNeolític vol dir pedranova, aixó és perqué les eines de pedra es van fer més polides a fi que tallesim millor. Peró els canvis més inportants que caracteritzen aquest període de la Prehistória és que els humans van començar a cultivala terra per obtenir aliments al mateix temps que van començar a domesticar i fer pasturar els animals. Aquets canvis es van produir molt poc a poc, fa un deu mil anys, i van coincidir amb un canvi climátic.

El neolitic es va produir a diversos llocs del món, peró no al mateix temps. Quan a l'Egipte o lÌraq actuals ja practicaven làgricultura i la ramaderia, a Catalunya, com a molts llocs del món, encara vivien com al Paleolític.

HISTORIA

ARA I ABANS 

ETAPAS DE LA HISTORIA

EDAT ANTIGA:

 L'edat antiga o antiguitat és el període de la história entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imeri romá  el 476, que marca l'inici de l'Edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric.

El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. 

EDAT MITJANA:

L'edat mitjana o medieval és el període intermedi de la història d'Europa entre l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrical'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una l'època fosca compresa en mig de moments d'esplendor cultural.

EDAT MODERNA:

L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident. Entre els anys 1453 (caiguda de Constantinoble) i 1789 (Revolució Francesa),^[1] va començar a néixer un nou sistema econòmic, el capitalisme, que es consolidarà de forma definitiva amb la Revolució Industrial. En aquesta perspectiva, l'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, laraó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

EDAT CONTERPORANIA:

L'edat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric i que comprèn des de laRevolució Francesa l'any (1789) i que arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època linial, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixent econòmic tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanització i indrustialització). Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per procés de globalització accelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada.

HISTORIA QUÉ ESTUDIA LA HISTORIA I COM HO ESTUDIA

                                      





La história estudia les coses importants que an passat a través del temps. Els fets que ens interessa saber podem ser: polítics: per exemple unes eleccions, una guerra, económics:el preu del paisos, l'atúr, els sous, els impostos, socials: una manifestació, una vaga, els sindicats, un revolta; religuiosos: les cerimónies religioses, la celebració d'algunes festes, el Nadal, Setmana Santa, el Ramadá;culturals: el cinema, el teatre, la música, els esports. La história també estudia els seus protagonistes, és a dir, la gent que ha viscut abans de nosaltres i que ha deixat el món tal com l'hem trobat

CRONOLOGIA

Per als historiadors és molt important saber l'ordre qué han passat els fets. Des de l'antiguetat, el temps l'organitzem amb el calendari. El calendari que fem servir actualment divideix el temps en dies, setmanes, mesos i anys. Aquesta divisió és també la que fan servir els historiadors. L'estudi de la mesura del temps i l'ordre de les dates s'anomena cronologia. Posar una série de fets en ordre cronológic vol dir col·locar-los de manera que els primers estiguin al principi i els últims al final.

LA UTILITAT DE LA HISTÓRIA

Eastudiar história no serveix per a res concret que pugem utilitzar. peró sense saber história no podem entendre el món en qué vivim ni per qué les coses són com són. Quan una persona perd la memória, no sap qui és, ni com es diu, ni reconeix la seva família i amics. No sap qué ha de fer ni com ho ha de fer; no pot decidir res per ella mateixa i s'ha de refiar dels altres. Si desconeixem la história, també ens pot passar alguna cosa semblant i podem repetir errors del passat, com les guerres. peró si la coneixem, ho podem evitar. Per exemple, si sabem que van existir els camps d'extermini nazis, no ens podran fer creure que els nazisme no és dolent, i no votaremun partit nazi.

La história també ens serveix per saber més coses i satisfer la nostra curiositat. Per exemple: qui va fer les pirámides? per a qué servien? com i on es va originar l'espécie humana?

História i present. El passat i la história no són el mateix. El passat és tot el que ha succeit abans d'ara i la história és la ciéncia que estudia els fets importants del passat. 

Amb la história passa com amb la nostra memória: no recordem tots els fets que hem viscut, només les coses que an estat inportant per a nostre, tant les bone com les dolentes. La história és com la memória col·ectiva, de tots plegats, que ens pot ajudar a entrendre per qué el món és com és. Si ens hi fixem, veure que moltes coses del passat encara són entre nosaltres: noms de carrers, estátues, edificis, monuments que ens recorden fets del passat que van ser importants, Són els anomenats llocs de memória. Els monuments antics i les ruines també ens recorden les persones que van viure molt abans que nosaltres.